El bloc de Xavier Comas

El seu nom vol dir: el lladre d’ous
Alçada: 1 metre
Llargada: 2 metres
Pes: 11 kilograms
Família: Oviraptoridae

Les restes del primer Oviraptor van ser trobats a Omnogov, Mongòlia en la Formació Djadochta, durant una expedició del Museu Nord-americà d'Història Natural, en 1924. Les restes d’un segon possible exemplar provenen de la Mongòlia Interior, Xinesa d’un area cridada Bayan Mandahu. Les primeres restes es van trobar al costat d’una pila d’ous de Protoceratopss, pel que es va suposar que s’alimentava dels ous, saquejant els nius, per aquest motiu és el seu nom, Oviraptor, "lladre d’ous", i el nom de l’espècie philoceratops que significa "amant de cerátopos". En el paper de la seva presentació explica el seu nom degut al fet que el nom es trobava a tan sols 10 centímetres de sorra de els ous. No obstant això Osborn suggereix que el nom no és correcte ja que és mes probable que s’alimentés de bivalves. El 1990, el descobriment del citipati, sembla afirmar el que sosté Osborn, ja que aquest es va trobar en posició de covar els seus ous que són elongats, molt semblats als oposats al costat del Oviraptor original, pel que ara es creu que no els estava robant, sinó tot el contrari estava protegint la seva prole.

Curiositats: Gràcies en part a la seva aparença, i a la seva reputació de lladre d’ous, l’Oviraptor és un actor comú en la ficció popular sobre dinosaures. No obstant això, gairebé totes les pintures populars de Oviraptor s’han basat realment en reconstruccions anteriors amb cresta alta ara conegut com Citipati-.
Oviraptor apareix en diverses pel·lícules, com en Dinosaure, de Disney, en la qual el podem veure robant un ou d’ Iguanodont.

El seu nom vol dir: llangardaix d’Alberta

Altura: 3 metres

Llargada: 9 metres

Pes: 1,7 tones

Família: Tyrannosauridae

Va poder haver estat el major depredador en la cadena alimentaria del seu ecosistema local. El primer Albertosaurus va ser trobat per Joseph Burr Tyrrell en 1884. L’Albertosaurus va ser nombrat en 1905 por Henry Fairfield Osborn, del Museu Americà d'Historia Natural, en una molt breu nota al final de la seva descripció del Tyrannosaurus Rex. El nom fa honor aAlberta, la província canadenca en la que es van trobar les primers restes.

Curiositats: La capa d’ossos del Albertosaurus descoberta per Barnum Brown i el seu equip conté les restes de al menys 10 individus. S’observa que aquest grup estava compost per dos o tres individus de 21 anys d’edat; un adult més jove de 17 anys; 4 sub-adults en plena fase de creixement ràpid entre els 12 y 16 anys; i un més petit de 10 anys, el qual no va acabar la fase de creixement. També es va trobar un individu molt jove, de uns dos anys d’edat.

El seu nom vol dir: Rèptil d’Amarga
Alimentació: Herbívor
Longitud: 10 metres
Alçada: 4 metres
Pes: 8 tones
Família: dicreosàurids i rebaquisàurids.

L'anomenat Amargasaurus va ser trobat el 1991 pels paleontòlegs argentins Leonardo Salgado i José Bonaparte, degut que les seves restes van ser localitzats a la riba del Rierol L'Amarga en Neuquén província d'Argentina. L'Amarga és també el nom d'una localitat propera i de la formació geològica on va ser trobat.

El nom específic, se li va col·locar en honor de l'home que va descobrir el lloc, el Dr. Luis B. Cazau, geòleg de YPF, que en aquells moments era propietat del govern. Aquest lloc està situat en les seccions més baixes de la Formació L'Amarga. Una rèplica de l'esquelet d'aquest dinosaure es troba en el Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia. Amargasaurus és conegut per un relativament complet únic esquelet. Aquest esquelet inclou la base del crani, totes les vertebres del coll, esquena i malucs, així com una porció de la cua.

Curiositats: La característica més òbvia de l'esquelet de l’Amargasaurus és la sèrie d'espines dorsals altes en el coll i les vertebres de l'esquena. Les espines dorsals són les més altes en el coll. Les últimes vertebres dorsals i sacres mostren solament una espina, que són llargues però molt més curtes que les del coll, comparables a altres saurópodes.

Els espinosaures eren inusuals, però altres dinosaures en la mateixa àrea, també la posseïen com adaptació de les espines neurals. Jack Bowman Bailey recentment ha postulat que més que una vela aquesta estructura era un gep, i suportava reserves de greix més que una estructura de pell. La funció és incerta; els científics han proposat moltes hipòtesis incloent, la termoregulació o com vidriera per a exhibir-se. Altra cosa que s’ha dit és que servia per a veure’s més gran i intimidant.

Curiositats: Les primeres restes de espinosaures van ser trobats en la Formació Baharija en l’oasi del mateix nom a Egipte en 1912, i nomenats pel paleontòleg alemany Ernst Stromer en 1915. Fragments d’un segon exemplar que incloïen arcs neurals i part dels membres davanters van ser cridats "Spinosaurus B" en 1934 pel mateix Stromer, encara que aquest va pensar que es tractava d’altres espècies. Alguns de les restes van ser danyats durant el transport al Museu Alemany de Munic i la resta destruïts pels bombardejos aliats en 1944.

Els seu nom vol dir: toro carnívor
Alimentació: carnívor
Alçada: 7 m
Pes: 1.600 kg

Els carnotaurus, varen ser uns grans dinosaures predadors de la família dels abelisàurids amb un cap que recorda al d'un brau el nom. Vivia a la Patagònia uns setanta milions d'anys, va ser descobert per José F. Bonaparte qui ha descobert molts altres curiosos dinosaures d’Amèrica del Sud. Els trets més distintius del Carnotaurus són les dues gruixudes banyes sobre els ulls, i els extremament reduïts membres davanters dotats de quatre dits. Tenia un petit crani, un pit robust i una cua prima. Els ulls del Carnotaurus miraven cap endavant, cosa inusual en un dinosaure i que pot indicar visió estereoscòpica i percepció de profunditat.

Curiositats: En el film El món perdut de Steven Spielberg, els guionistes el van convertir en un dinosaure-camaleó que canviava de color segons els llocs és clar que allò era mentira.